Tras casi un año de inactividad vuelvo a coger la pluma. Por qué lo hago ahora? Por la misma razón que lo dejé durante tanto tiempo: no tengo ni idea. Probablemente se deba a la falta de inspiración, problemas personales, familiares, y el desaliento y mediocridad que nos rodea no ayudan a nadie. El turbulento clima social, amigos con problemas económicos, gente que emigra engañada hacia un dorado que no es más que latón contrachapado, una clase polÃtica indigna, defraudadores que piden indultos, jóvenes parados con MBAs, parados veteranos a los que difÃcilmente nadie volverá a dar una oportunidad,… lo hacen a propósito y no lo superan.
Por suerte los problemas familiares han quedado encauzados y además últimamente he podido vivir situaciones que me han devuelto la esperanza, pequeñas muestras de lo generoso y agradecido que puede ser el ser humano. De todo, me quedo con una imagen, la de una persona misteriosa que bajo una importante tromba de agua se detuvo a ayudar a una familia. Me impresionó como pese al frÃo y la lluvia, esperó a una distancia suficiente como para alertar al resto de conductores sin llegar a invadir ni molestar a los implicados. No esperaba reconocimiento público, ni palmadita al hombro, solo asegurarse de que la familia recibÃa ayuda ‘oficial’.
Y aunque este capÃtulo pueda no parecer nada del otro mundo, a mi me impactó como si estuviera viendo una escena de ‘Carretera Perdida‘ aunque con un filtro bonista de la factorÃa Disney. Si todos fuéramos tan generosos como este conductor probablemente nos irÃa mucho mejor. Las prisas, el egoÃsmo, el qué dirán, la vergüenza, … todo son impedimentos que si los analizamos frÃamente no deberÃan ser verdaderos obstáculos. ¿Realmente es tan complicado preguntar a alguien si necesita ayuda?
Aunque sólo sea para orientar a turistas despistados ante un mapa, asistir a quién se le ha caÃdo algo de las manos, a quién tiene mala cara, al que esta triste, abrir una puerta o bajar una escalera, subir maletas, aguantar un paquete, hacer una llamada, responder una pregunta, enviar un mail, invitar a comer, recomendar un libro, acompañar al médico,…no digáis que no existen oportunidades.
Por eso aprovecho que mis musas han vuelto, para pedir a este 2014 que todos seamos un poco más generosos con quienes nos rodean, procuremos hacerles la vida más fácil, evitando obstáculos inútiles y absurdos, y trabajemos más en ayudarnos para salir adelante. Probablemente no cambiaremos el mundo pero cuando se aportan toneladas de comida a un banco de alimentos en un solo dÃa o se dona sangre hasta colapsar hospitales cuando descarrilla un tren demostramos que somos capaces de grandes cosas que nos tendrÃan que servir de ejemplo para el resto del año.
No sé cómo acabó la historia de ese misterioso caballero pero sà espero que el año que viene alguien pueda escribir estas mismas palabras inspirado por alguna de vuestras generosas acciones.
Felices Fiestas
Contenta de tornar-te a llegir.
Ptó gran
Grà cies per una reflexió tan bà sica com necesaria. I grà cies per la teva generositat de comprartir aquestes maravelles que cada dia passen davant nostre. Això és el que mou el mon i no els quatre personatges que omplen les noticies. Una abraçada molt forta.
Grà cies Olga 🙂
Hola menut,
Jo tampoc no tinc idea perquè t’escric aquest comentari, però ja que hi estic posat, celebro que t’hagis tret les teranyines del cervell i comencis a fer funcionar les neurones, que ja tocava. I un cop et treiguis la nyonya i miris més ennlà del teu desencÃs o emprenyamenta, espero que facis aportacions que ens ajudin a comprendre les coses i a reflexionar d’una manera no estandaritzada. En altres paraules, que obris camins ous enlloc d’escombrar els vells.
Benvingut al món, i no et distreguis, que fas falta.
Pasqual
Benvolgut Pasqual,
prous problemes tinc per fer 4 linees com per haver de ser jo qui obri nous horitzons de reflexió. De moment em limitaré a seguir escombrant, i quan estigui tot ben net o jo ben entrenat, ja pensaré com fer-te de guia 😉
Merci per les teves paraules.
Me n¹alegro que t¹hagin tornat les ³musses²Š! 🙂
Bon Any Roman, i saps que pots comptar amb mi pel què necessitisŠ
Oriol Mayordomo Soci Director Crta. Pont de Vilomara, 1-3 Ent. 3 – Ed. Pare Algué – 08241 Manresa – T. 93 872 21 96 – F. 93 875 09 12 – http://www.cobertis.com P Abans d¹imprimir aquest missatge, pensi si és necessari. El medi ambient es troba a les nostres mans.ADVERTÈNCIA: Aquest missatge conté informació confidencial la qual, en part o en la seva totalitat, pot estar protegida legalment. Aquesta informació està exclusivament dirigida a l¹usuari de destí. Si, per error d¹enviament otransmissió, ha rebut aquest missatge sense ser el seu destinatari, si us plau, notifiqui aquest fet al remitent. Si vostè no és el destinatari final, no ha d¹emprar, revelar, distribuir, copiar o difondre aquest missatge en cap moment. El correu electrònic distribuït per Internet no permet assegurar la confidencialitat dels missatges ni la seva integritat o correcta recepció. Cobertis, Corredoria d¹Assegurances, S.L., no assumeix cap responsabilitat per aquestescircumstàncies. D¹acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, les seves dades han estat incorporades a un fitxer propietat de Cobertis, Corredoria d¹Assegurances, S.L., amb la finalitat de proporcionar-li informació comercial relativa a l¹activitat de mediació d¹assegurances, productes i serveis. Podrà exercitar els seus drets d¹Accés, Rectificació, Cancel·lació o oposició, adreçant-se a info@cobertis.com .Igualment, d¹acord amb la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic, vostè podrà oposar-se a la recepció de comunicacions comercials via correu electrònic adreçant-se a la mateixa adreça.Clau Administrativa J-2835. Concertades les assegurances de Responsabilitat Civil i Caució segons l¹art. 27.1. e) f) de la Llei 26/2006.
Merci Oriol,
ja hi pots comptar.
Bones Festes
Roman:
Gràcies per la teva sinceritat.
M’ha fet molt bé ¡¡
Si puc ajudar-te en alguna cosa, serà un plaer.
Bon Nadal ¡¡
Ariel
Ariel,
grà cies a tu. Les teves paraules són la millor inspiració per seguir escrivint i el millor exemple del que volia expressar en el post.
Una abraçada,
Román